ELS VELODROMS A CATALUNYA. Història i present.

Introducció

La historia del ciclisme a Catalunya ve de lluny. És a partir del darrer quart del segle XIX quan podem dir que aquest esport arrela i comença a tenir les primeres mostres d’un incipient suport popular i d’una estructura organitzativa a través dels diferents clubs que es van formant.

El ciclisme entra a Catalunya procedent fonamentalment d’Anglaterra, França o Suïssa, mitjançant catalans o estrangers que, per tasques diplomàtiques o per treball, han estat en aquells països, de la mateixa manera que ho passaria també en altres esports.

Maurice Garin 1903

Maurice Garin 1903.  Foto: http://www.letour.fr/

En un inici podem dir que són les classes amb més poder adquisitiu les que fins a la primera dècada del segle XX introdueixen i practiquen l’esport, i a partir d’aquí, especialment durant els anys vint i trenta, la resta de la societat s’incorpora sigui com a practicant o com a públic dels espectacles esportius.

És interessant veure el creixement durant els anys vint del passat segle del nombre d’instal·lacions esportives, com ho són els velòdroms que comentaren, i com aquestes s’omplen d’una nova figura, “l’espectador-consumidor” d’espectacles. No menys important és l’increment exponencial de clubs, societats, associacions esportives que es creen i treballen intensament en difondre l’esport i organitzar curses professionals.

A Catalunya, on hi ha molt arrelat el teixit associatiu, tota aquesta voràgine participativa i social, es reflecteix, pel que fa al ciclisme, en la creació de la primera entitat a Catalunya, el Club Velocipèdic de Barcelona (1884), a qui seguirà el Velo-Club, també a Barcelona. En el període 1888-1891 la taca s’exten i es constitueixen diversos clubs arreu del Principat, el Velo Club a Reus , el Club Velocipedista a Tarragona, a Mataró es fusionen l’any 1893 el Club Mataronès de Velocípedes i El Pedal Mataronès, neixen el Club Velocipèdic Sabadellenc a Sabadell, el Sport Figuerenc  a Figueres, i també hi ha moviment a Valls, Tortosa, Girona, Olot i Terrassa. L’any 1912 es fundà el l’Sport Ciclista Català, i encara avui segueix funcionant.

revista El ciclista 1891_2

El Ciclista 1891

També trobem en aquests anys vint un fet que no és altre que l’aparició de diaris i revistes específicament dedicades a l’esport i la inclusió d’aquesta temàtica en la premsa generalista. Vol dir això que cada cop era més gran la repercussió de l’esport en la vida social.

La dècada dels anys trenta podem dir que es converteix en la de la consolidació del ciclisme com a espectacle, si bé el seu creixement com esport popular s’atura per la manca d’instal·lacions. El ciclisme en pista era ja en aquells moments un fenomen molt popular.

De fet com veurem a continuació la majoria dels velòdroms es construeixen entre 1890 i 1925, hi ha una revifalla durant els anys quaranta i cinquanta en forma d’instal·lacions desmuntables i a partir d’aquí en compte gotes.

Els velòdroms a Catalunya

En el ciclisme de finals del XIX, principis del XX, podem dir que convivien el ciclisme en ruta i el ciclisme en pista.

Aquest segon permetia el comentat anteriorment referent a la figura emergent de l’espectador-consumidor en l’esport, al poder concentrar en un espai concret centenars de persones mentre que el ciclisme en ruta representava a més de la competició, l’esperit aventurer. En anys posteriors veurem que la Volta pren una gran rellevància i esdevé un veritable fenomen de masses.

En tot cas hem de tenir molt present com eren les bicicletes d’aleshores, tècnicament poc desenvolupades, pesades, amb tubulars que punxaven contínuament, etc, etc. Tot això devia fer més agradable i segur rodar en velòdroms.

L’evolució

velodrom de FigueresLes dades assenyalen el velòdrom de Figueres com el primer que es va construir a Catalunya, l’any 1893. La primera vegada que es parla de bicicleta a Figueres és l’any 1871 i es diu que s’han vist pels carrers velocípedes “sense fanal de llum”. La proximitat amb la frontera francesa i l‘arribada de francesos en bicicleta a la fira de Figueres devien revolucionar aquella societat. L’any 1889 es va crear el Veloz Club Figuerense que va organitzar curses de bicicletes per les fires del 1890 i 1891 a l’horta d’en Macau. En aquells terrenys, dos anys més tard, el Casino Sport Figuerenc construí el velòdrom, que es mantingué fins l’any 1905.

Aquell mateix 1893, a Barcelona s’inaugurà el primer velòdrom barceloní, el de la Bonanova . Situat entre el Turó Parc i la Via Augusta de Barcelona, tenia una pista de ciment de 400 m de corda i una tribuna de 40 m de llargada i era, segons les cròniques de l’època, el millor d’Europa. Més informació

Reus va arribar a tenir nou velòdroms. L’any 1896 entra en servei l’impulsat pel Club Velocipedista de Reus, que va romandre en actiu entre el 1896 i el 1910, i posteriorment l’anomenat de la Casa del Poble, construït el 1920 i molt popular fins als anys trenta.

Més tard, l’any 1943 es construí l’anomenat Velòdrom Ciclos Catalunya que va estar en servei fins 1949, va ser molt popular i va acollir diferents proves de nivell.

Amb l’arribada del segle XX s’inaugurà el velòdrom de Sabadell. El construí el Centre d’Esports Sabadell al costat del camp de futbol. Aquest velòdrom estigué operatiu fins l’any 1936, i estava situat on ara trobem la plaça del Mestre Olivella.

velodrom de sabadell

Entre els anys 1901 i 1910 a Barcelona es construeixen diferents instal·lacions, algunes d’elles efímeres, veiem quines són.

El 1901 al carrer Aragó, entre Muntaner i Casanovas, n’hi hagué un, gestionat per la Societat Anònima Velòdrom. Tancà portes l’any 1905. Més informació.

L’any 1904 tenim constància de curses al velòdrom de la Ciutadella. Aquest tenia dues rectes d’uns 100 metres i dos viratges al final de cada recta amb uns peraltes de 75 per cent d’alçada, “siendo los virajes algo más largos y menos altos de los del Parque, y construidos de madera” (Los Deportes, 24 de setembre)

L’any 1907 s’edificà el velòdrom de les Arenes, entre els carrers Aragó i València i entre Vilamarí i Llança. Tancà l’any 1910. No correspon aquest velòdrom al què els anys quaranta s’instal·laria a la plaça de braus de Les Arenes.

Durant l’any 1908 consta la construcció de dos velòdroms al barri de Sants, el primer anomenat el “petit velòdrom” que ocupà l’espai de l’actual carrer Rossend Arús i l’altre anomenat del Cubell, i que fou inaugurat l’any 1910) al carrer Sant Jordi. Aquest segon tancà l’any 1925 i s’enderrocà el 1931.

velodrom parc dels sports 2

Velòdrom Parc dels Sports. Barcelona

I finalment el 1909 el Velòdrom del Parc dels Sports, al barri de l’Eixample, entre els carrers Muntaner i Casanovas a l’alçada de París. La premsa deia d’ell ““La pista es muy rápida, nunca se habían alcanzado hasta ahora en Barcelona las velocidades que consiguieron, tanto Lehmann en bicicleta entrenado por una moto de 20 HP, como Baudelocque, que con su moto de 8 HP, alcanzó un promedio de 102 kilómetros a la hora, según nuestros cálculos…..” Més informació

L’any 1911 es va edificar una nova instal·lació, en aquest cas a Lleida (velòdrom anomenat del Choperal).

En el trienni 1923-1926 consten en servei els velòdroms de Badalona (1923), de Sabadell (a la zona de la Creu Alta i l’anomenat velòdrom de Cal Balsach) que comptà amb assistència fins i tot del rei Alfons XIII i fou considerat el millor velòdrom d’Espanya del moment, durà fins 1942, i finalment un de nou a Sants al carrer Rolanda que tancà el 1932.

Amb la guerra civil i tota la problemàtica que aquesta va comportar hem d’esperar fins a l’any 1941 per veure la construcció del velòdrom de Gràcia, al barri del Guinardó i que tancà l’any 1964.

Velodrom_Tortosa

Velòdrom de Tortosa

L’any següent, el 1942, a Tortosa es va començar a rodar en el seu velòdrom (més informació), l’any 1943 a l’activa ciutat de Reus el Reus Ciclos Catalunya impulsa una nova pista que va veure la seva fi l’any 1949. I l’any 1946 fou Mataró qui construí el seu (Mataró ja havia tingut un anterior velòdrom a principis del s. XX).

Barcelona creix i cada cop es més difícil trobar espais no construïts en zones ben comunicades, per això segurament veiem que s’aprofiten les places de braus l’any 1949 per instal·lar velòdroms desmuntables i més tard, l’any 1951, es fa el mateix al Palau d’Esports i el 1960 al Camp Nou.

L’any 1959 a Igualada comença a funcionar el velòdrom anomenat del Xipreret.

I per acabar hem de fer un gran salt, fins al 1984 en què el velòdrom d’Horta comença a funcionar essent utilitzat com a instal·lació en la celebració de les proves olímpiques de ciclisme en pista en els JJOO de 1992.

I en l’actualitat què?

Doncs ja entrat el segle XXI, amb més de 120 anys des de la posada en servei del primer velòdrom ens trobem amb sis instal·lacions esportives que permeten la pràctica del ciclisme en pista.

Tradicionalment, i és lògic, aquest tipus d’instal·lacions no s’han utilitzat únicament per a la pràctica del ciclisme, sinó que s’han aprofitat per acollir altres esports, com el tir, el tenis i sobretot el futbol. Recordem que el Futbol Club Barcelona va jugar al velòdrom de la Bonanova els seus primers partits.

Com us deia a febrer de 2016 trobem en funcionament els velòdroms de Barcelona (Horta), Lleida, Mataró, Mont-roig, Tarragona i Tortosa.

velodrom horta

Velòdrom d’Horta

El de Lleida és un velòdrom de corda de 250 m, amb superfície de ciment i de titularitat municipal. El de Mataró, amb una corda de 200 m i com a característica principal us peralts molt inclinats, també es gestionat per l’Ajuntament. A Mont-roig del Camp trobem un velòdrom Josep Florencio també de titularitat municipal.

velo-lleida

Velòdrom de LLeida

velo-montroig

Velòdrom de Mont-roig del Camp

velodrom_Mataró_2

Velòdrom de Mataró

 

 

 

 

ciclisme .jpg

Velòdrom de Campclar_Tarragona

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Al barri de Camp Clar de Tarragona es troba el velòdrom d’aquest nom, amb una corda de 250 m i que s’espera ser millorat amb motiu de la candidatura pel Jocs del Mediterrani de Tarragona pel 2017 .

I finalment el velòdrom de Tortosa, gestionat per l’ajuntament de la localitat.

Malauradament a la majoria d’ells hi ha problemes, a Mataró, Tarragona i Tortosa es van crear plataformes de suport exigint en algun cas millores i en d’altres contra projectes de demolició. Tot plegat una mostra de com es troba el ciclisme a Catalunya, amb figures destacades, molts cicloturistes i poca base degut a les moltes dificultats i manca d’infraestructures destinades a facilitar la pràctica d’aquest esport.

Xavier Obis

M’apasiona el ciclisme, la lectura, perqué no unir-ho tot!

Col·laborador en www.lescosesbones.com/blog

Més informació:

Trobareu més informació, complement dels enllaços a les diferents pàgines relacionades des del text en les següents fonts:

Enciclopèdia catalana

Història del ciclisme a Catalunya (wikipedia)

Arxiu fotogràfic de Barcelona

Memòria de Sants

ARCA (arxiu de revistes catalanes antigues)

Barcelofilia

BarcelonaSportiva

El Cuaderno de Joan Seguidor

Anuncios

Acerca de Xavier Obis

Trabajo como responsable de información, pero soy psicólogo cuando en realidad quería hacer Educación Física (INEF). En fin, un poco de lío. Me apasiona y practico ciclismo, de carretera y de montaña, y en general me verás con un libro o el ebook en la mano. Si quieres contactar conmigo puedes hacerlo en alguna de las redes sociales en que estoy. Espero que te gusten mis post.
Esta entrada fue publicada en Mis crónicas y etiquetada , , , , , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s